AIGUA VS. REFRESC

 

 AIGUA

  • Essencial per a la salut: hi ha nutrients o substàncies que el cos no és capaç de sintetitzar i, per tant, hem de prendre-les a través de l'alimentació. És el cas de l'aigua, ja que sense l’aigua la vida no és possible, i per això hem d’aportar-ne al cos beguda o a través d’altres aliments o productes que en contenen, com les fruites i hortalisses o les infusions i els cafès, entre altres. El problema sorgeix quan l’aconseguim a través de fonts que, a més d’aportar-nos aigua, ens proporcionen altres substàncies perjudicials per a la salut com els refrescs, les begudes energètiques, els sucs o els cafès i tes ensucrats.

 

          REFRESCS

  • Augmenta el llindar de percepció de la dolçor: independentment de la seva aportació calòrica, aquests productes ensucrats o edulcorats acostumen el paladar a nivells de dolçor artificial no presents de forma natural als aliments. Això fa que anem perdent la capacitat de gaudir de les dosis dolces que ens ofereix la naturalesa i que generem la necessitat d’afegir sucre per produir plaer.

  • Augmenta el risc d’obesitat i les seves complicacions: el consum habitual de refrescs, pel simple fet d’aportar elevades quantitats de sucre, pot produir un augment de pes i com a conseqüència es poden desenvolupar algunes de les malalties associades al sobrepès o obesitat, com la diabetis mellitus tipus II. D’altra banda, també pot tenir efectes perjudicials sobre les persones que en prenen però segueixen amb un pes normal. Aquestes persones poden ser metabòlicament obeses* i, de la mateixa manera, tenir més probabilitats de patir aquestes malalties 1–3. 
     
  • Augmenta el risc de càries: com que es tracta de begudes que es consumeixen especialment entre hores, exposen les dents al contacte amb el sucre durant llargs períodes de temps, fet que provoca que els bacteris bucals siguin capaços de fermentar aquests sucres i així provocar les càries 4.
  • Pot augmentar el risc de malalties òssies: hi ha una evidència creixent que el consum excessiu de begudes carbonatades (concretament d’E-338, també anomenat àcid fosfòric), podria contribuir a una desregulació de l’homeòstasi de minerals de l’esquelet, fet que produeix la pèrdua de massa òssia. Això predisposa a presentar osteoporosi, entre altres malalties òssies. Segons la European Food Safety Administration (EFSA), hi ha actualment controvèrsies respecte als efectes sobre la salut del consum d’aquest additiu, per això abans del 31 de desembre de 2018 es reavaluarà la seva seguretat. Per aquest motiu, per principi de precaució, es recomanaria reduir el consum d’àcid fosfòric 5.


    *El pes en quilograms i l’índex de massa corporal o IMC (paràmetre que relaciona el pes amb l’altura) no diferencien la composició corporal (percentatge de greix, de múscul, etc.). És així que es pot tenir un IMC o un pes dins els paràmetres de normalitat (fins i tot tenir un aspecte prim) però que el percentatge de greix corporal sigui superior als límits considerats saludables. 

       Entre altres components, els refrescs poden incloure:

  • Sucre: algunes formes d’anomenar el sucre són: sacarosa, maltodextrina, dextrosa, xarop, mel, panela, sucre de canya o roig, sucre de coco o fructosa. El sucre contingut en els nèctars i sucs, ja siguin naturals o envasats, compta a la dieta com a sucre afegit. El consum excessiu de sucre s’associa amb el desenvolupament de moltes malalties.

Nèctar de fruites: 13,2 g; refresc isotònic de llimona (Aquarius): 21 g; beguda de cacau Puleva: 24 g; Nestea de llimona: 25 g; Coca-Cola: 35 g; Burn: 73 g

                       Enllaç d’interès:

 - Document OCU: Quantitat de sucre de diferents begudes

  • Aigua carbonatada: aigua mineral natural a la qual s’ha afegit diòxid de carboni, per tal de formar el gas que conté el refresc.

  • E-150d: és un colorant alimentari (caramel de sulfit amònic) que aporta el to marronós a la beguda de cola.

  • E-338: és un acidulant (àcid fosfòric) utilitzat per mantenir el pH o grau d’acidesa.

  • Aromes: són ingredients afegits per millorar o modificar el sabor i l’olor d’un producte 6.

  • Cafeïna: és un alcaloide d’origen vegetal que aporta gust amarg. Actua al nivell del sistema nerviós central i pot afavorir la capacitat d’atenció. A elevades dosis o en persones sensibles pot provocar taquicàrdies, problemes digestius, mals de cap i disminució de la son.

  • Edulcorants artificials (acalòrics o de baix valor calòric): tot i que la quantitat d’energia que aporten sigui poc significativa, i encara que són segurs, no presenten cap qualitat que els permeti ser catalogats com a productes saludables. Algunes formes de trobar-los a la llista d’ingredients són: sacarina, aspartam, sucralosa, estèvia, ciclamat, sorbitol, xilitol, acesulfam K i neotam.

Enllaços d’interès:

- Article: <<Sugar and artificially sweetened beverages linked to obesity: a systematic review and meta-analysis>>
Programa de ràdio sobre edulcorants (Aitor Sánchez) (minut 3:05) 

 

Referències

1. OMS. Nota informativa sobre la ingesta de azúcares recomendada en la directriz de la OMS para adultos y niños. OMS. 2015;6.
2. Malik VS, Pan A, Willett WC, Hu FB. Sugar-sweetened beverages and weight gain in children and adults: a systematic review and meta-analysis. Am Jounral Clin Nutr. 2013;98(4):1084–102.
3. Imamura F, O’Connor L, Ye Z, Mursu J, Hayashino Y, Bhupathiraju SN, et al. Consumption of sugar sweetened beverages, artificially sweetened beverages, and fruit juice and incidence of type 2 diabetes: systematic review, meta-analysis, and estimation of population attributable fraction. BMJ [Internet]. 2015;351:h3576. 
4. Bernab E, Vehkalahti MM, Sheiham A, Aromaa A, Suominen AL. Sugar-sweetened beverages and dental caries in adults: A 4-year prospective study. J Dent. 2014;42(8):952–8.
5. EFSA. Assessment of one published review on health risks associated with phosphate additives in food. EFSA J. 2014;11(11):1–27.
6. Salgado Y, Tovar S. Preguntas y respuestas sobre aromas alimentarios. EFSA. 2006;0–2.